Immers en un nou món

Avui m'he llevat amb unes idees al cap i he tornat de l'escola on  he començat pràctiques de magistèri sentint que tornava a casa després de viatjar a un altre planeta. La Mina és un dels barris més marginals de l'àrea metropolitana de Barcelona, però a diferència d'altres suburbis com Sant Roc (Badalona), Ciutat Meridiana (Barcelona) o Sant Ildefons (Cornellà), té la peculiaritat que en aquest la immensa majoria de la població és d'ètnia gitana, fet que ha propiciat la creació d'algun tipus de submón o subcultura on només valen les lleis gitanes i les seves formes de viure.

Com és d'esperar en un cas així, això es veu reflectit en les escoles del barri que pertany a Sant Adrià del Besòs. La cultura i manera de viure de la població gitana ha estat sempre molt diferent de la que entenem els "paios", però segons hem pogut saber tant jo com la meva companya de pràctiques, la població d'aquest barri desobeeix fins i tot alguns dels principis bàsics dels gitanos i es troben en una situació d'extrema marginalitat. La rutina d'una escola de la zona són nens amb pares venent droga, armes o la presó; alhora acostumen a ser pares joves que tenen molts fills i sovint els més grans han de fer de pares dels més petits. Aquest factor genera una acceleració extremada, tant en el bon sentit com en el dolent, de la maduresa de l'infant. La violència i la cruesa que envolta el dia a dia de molts infants d'aquesta escola és el pa de cada dia per a ells, però això els obliga a espavilar-se des de ben petits i tenir un caràcter que sovint és força descarat. La feina de l'escola aquí és, doncs, fomentar la formació dels estudiants amb allò que té sentit per ells. En paraules de la persona que ens ha informat, no sembla tenir cap sentit ensenyar-los la geografia física de les comarques pirinenques si no hi han d'anar i, en cas que en un futur haguessin de moure's pels mercats de Catalunya, seria més important ensenyar-los els senyals de trànsit. Amb això l'escola no busca crear futurs universitaris - cosa que seria completament absurda, ja que la majoria dels alumnes deixa d'estudiar un cop acabada la primària - sinó dotar els nous formadors de la població gitana de La Mina d'eines per a formar-se a ells mateixos i fer-se respectar entre la seva comunitat. Coneixements tan bàsics com llegir, escriure o fer operacions matemàtiques senzilles es converteixen en la base de treball de pràcticament tots els tutors d'aula.

Tornant d'aquest món paral·lel que, ni és millor ni pitjor, ens adonem que intentar casar dues cultures que no s'han diluït mai és una feina pendent i que, en lloc de vendre als petits alumnes de l'escola la nostra cultura, hauríem de procurar limitar-nos a polir les arestes que generen tensió i problemàtiques amb la població majoritària.