lunes, 5 de octubre de 2015

Explorar l'espai

Avui dilluns cinc de Setembre els meus companys de classe i jo hem assistit a una conferència de l'artista i professor de belles arts Daniel Chust a l'auditori de la facultat. L'autor ens ha exposat part de la seva obra i del procés d'evolució creativa al llarg dels 25 anys que porta en el món de l'art. Per a molts, el principi de la conferència ens ha deixat sorpresos tant com molts altres aspectes del Mòdul III sobre ensenyament i aprenentatge de l'educació musical, plàstica i física. No estem gens acostumats a veure tot allò que ens envolta durant el dia a dia d'una forma diferent de la qual ens han ensenyat i és que, hem estat adoctrinats creient que les coses són d'una manera i som incapaços de veure-hi més enllà o d'explorar els objectes que ens semblen tan quotidians i obvis.

No m'atreviria a resumir el treball de Daniel Chust, però totes les seves obres giren entorn de la idea de representació del seu espai de treball tot buscant una complicitat en alguna altra funcionalitat o sentiment del dia a dia. Les reduccions dels seus tallers han estat sempre d'una escala exacta després de prendre mesures sobre l'espai real i cada cop ha triat un material diferent que donés sentit a l'obra. Alhora ha escollit treballar amb títols que ha trobat que continguessin la paraula aire independentment de l'idioma en què fos. Totes les seves obres tenen un perquè i un rerefons que a priori només ell entén, però que gaudeix explicant. Alguns exemples són la reproducció d'un dels seus primers tallers en forma de niu de coloms perquè aquests hi accedissin, o la representació d'un altre taller temporal com si fos una gàbia per als ocells, simbolitzant així l'opressió personal que suposa crear quelcom i invertir temps en algun afer. Totes les seves reproduccions tenen el punt de partida comú però acaben amb un significat diferent, és per això que sempre ha pogut treure-li suc al concepte en diferents vessants i, tal com ell mateix reconeix, s'ha autocensurat respecte d'altres idees que li venien al cap. En algunes ocasions la seva obra li ha dut alguns inconvenients o entrebancs que ell ha considerat part d'aquesta i del seu procés de creació. La seva metodologia de treball la resumeix ell en:

1- Tinc una idea: reprodueixo el meu espai.
2- No tinc cap idea: reprodueixo el meu espai.
3- Tinc una altra idea: reprodueixo el meu espai.

Cosa que simbolitza que tot li porta a representar aquest espai tan propi i personal pensant en alguna altra idea o concepte que li crida l'atenció.

Pel que fa al contacte de l'artista ha col·laborat en el projecte Creadors EN RESIDÈNCIA  en els instituts de Barcelona potenciat per A bao a qu. Com es descriu a la web d'aquest grup: "Creadores EN RESIDENCIA en los institutos de Barcelona introduce el arte contemporáneo en los centros públicos de educación secundária a través del contacto directo y continuado de un creador con los estudiantes" (http://abaoaqu.org/es/projecte/en-residencia). Tot plegat va dur a Chust a un institut de secundària de Barcelona on va desenvolupar un taller amb alumnes de 3r. Amb ells va dur a terme un projecte d'arquitectura humana en una plaça pública, en el qual van col·laborar voluntaris, tot representant situacions i sentiments.

Tot això ens ha servit per agafar idees pel projecte d'explorar un espai del qual possiblement és el mòdul de contingut més abstracte que hem vist en tota la carrera. Serem nosaltres capaços i capaces de pensar com Chust? Podrem veure les coses des de mil punts de vista? Quin espai trobaré jo per a explorar? Aquest és un procés que comença ara i acaba, si tot va bé, el Maig, un procés per expandir la ment més enllà del que ja sabem i donar una mirada artística a tot. Com a futur mestre sento que és correcte i necessari que nosaltres com a acompanyants dels infants ampliem aquesta visió i entrem en un procés que no acaba el Maig, sinó que s'allarga durant tota la vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario