Immers en un nou món

Avui m'he llevat amb unes idees al cap i he tornat de l'escola on  he començat pràctiques de magistèri sentint que tornava a casa després de viatjar a un altre planeta. La Mina és un dels barris més marginals de l'àrea metropolitana de Barcelona, però a diferència d'altres suburbis com Sant Roc (Badalona), Ciutat Meridiana (Barcelona) o Sant Ildefons (Cornellà), té la peculiaritat que en aquest la immensa majoria de la població és d'ètnia gitana, fet que ha propiciat la creació d'algun tipus de submón o subcultura on només valen les lleis gitanes i les seves formes de viure.

Com és d'esperar en un cas així, això es veu reflectit en les escoles del barri que pertany a Sant Adrià del Besòs. La cultura i manera de viure de la població gitana ha estat sempre molt diferent de la que entenem els "paios", però segons hem pogut saber tant jo com la meva companya de pràctiques, la població d'aquest barri desobeeix fins i tot alguns dels principis bàsics dels gitanos i es troben en una situació d'extrema marginalitat. La rutina d'una escola de la zona són nens amb pares venent droga, armes o la presó; alhora acostumen a ser pares joves que tenen molts fills i sovint els més grans han de fer de pares dels més petits. Aquest factor genera una acceleració extremada, tant en el bon sentit com en el dolent, de la maduresa de l'infant. La violència i la cruesa que envolta el dia a dia de molts infants d'aquesta escola és el pa de cada dia per a ells, però això els obliga a espavilar-se des de ben petits i tenir un caràcter que sovint és força descarat. La feina de l'escola aquí és, doncs, fomentar la formació dels estudiants amb allò que té sentit per ells. En paraules de la persona que ens ha informat, no sembla tenir cap sentit ensenyar-los la geografia física de les comarques pirinenques si no hi han d'anar i, en cas que en un futur haguessin de moure's pels mercats de Catalunya, seria més important ensenyar-los els senyals de trànsit. Amb això l'escola no busca crear futurs universitaris - cosa que seria completament absurda, ja que la majoria dels alumnes deixa d'estudiar un cop acabada la primària - sinó dotar els nous formadors de la població gitana de La Mina d'eines per a formar-se a ells mateixos i fer-se respectar entre la seva comunitat. Coneixements tan bàsics com llegir, escriure o fer operacions matemàtiques senzilles es converteixen en la base de treball de pràcticament tots els tutors d'aula.

Tornant d'aquest món paral·lel que, ni és millor ni pitjor, ens adonem que intentar casar dues cultures que no s'han diluït mai és una feina pendent i que, en lloc de vendre als petits alumnes de l'escola la nostra cultura, hauríem de procurar limitar-nos a polir les arestes que generen tensió i problemàtiques amb la població majoritària.

Explorar l'espai

Avui dilluns cinc de Setembre els meus companys de classe i jo hem assistit a una conferència de l'artista i professor de belles arts Daniel Chust a l'auditori de la facultat. L'autor ens ha exposat part de la seva obra i del procés d'evolució creativa al llarg dels 25 anys que porta en el món de l'art. Per a molts, el principi de la conferència ens ha deixat sorpresos tant com molts altres aspectes del Mòdul III sobre ensenyament i aprenentatge de l'educació musical, plàstica i física. No estem gens acostumats a veure tot allò que ens envolta durant el dia a dia d'una forma diferent de la qual ens han ensenyat i és que, hem estat adoctrinats creient que les coses són d'una manera i som incapaços de veure-hi més enllà o d'explorar els objectes que ens semblen tan quotidians i obvis.

No m'atreviria a resumir el treball de Daniel Chust, però totes les seves obres giren entorn de la idea de representació del seu espai de treball tot buscant una complicitat en alguna altra funcionalitat o sentiment del dia a dia. Les reduccions dels seus tallers han estat sempre d'una escala exacta després de prendre mesures sobre l'espai real i cada cop ha triat un material diferent que donés sentit a l'obra. Alhora ha escollit treballar amb títols que ha trobat que continguessin la paraula aire independentment de l'idioma en què fos. Totes les seves obres tenen un perquè i un rerefons que a priori només ell entén, però que gaudeix explicant. Alguns exemples són la reproducció d'un dels seus primers tallers en forma de niu de coloms perquè aquests hi accedissin, o la representació d'un altre taller temporal com si fos una gàbia per als ocells, simbolitzant així l'opressió personal que suposa crear quelcom i invertir temps en algun afer. Totes les seves reproduccions tenen el punt de partida comú però acaben amb un significat diferent, és per això que sempre ha pogut treure-li suc al concepte en diferents vessants i, tal com ell mateix reconeix, s'ha autocensurat respecte d'altres idees que li venien al cap. En algunes ocasions la seva obra li ha dut alguns inconvenients o entrebancs que ell ha considerat part d'aquesta i del seu procés de creació. La seva metodologia de treball la resumeix ell en:

1- Tinc una idea: reprodueixo el meu espai.
2- No tinc cap idea: reprodueixo el meu espai.
3- Tinc una altra idea: reprodueixo el meu espai.

Cosa que simbolitza que tot li porta a representar aquest espai tan propi i personal pensant en alguna altra idea o concepte que li crida l'atenció.

Pel que fa al contacte de l'artista ha col·laborat en el projecte Creadors EN RESIDÈNCIA  en els instituts de Barcelona potenciat per A bao a qu. Com es descriu a la web d'aquest grup: "Creadores EN RESIDENCIA en los institutos de Barcelona introduce el arte contemporáneo en los centros públicos de educación secundária a través del contacto directo y continuado de un creador con los estudiantes" (http://abaoaqu.org/es/projecte/en-residencia). Tot plegat va dur a Chust a un institut de secundària de Barcelona on va desenvolupar un taller amb alumnes de 3r. Amb ells va dur a terme un projecte d'arquitectura humana en una plaça pública, en el qual van col·laborar voluntaris, tot representant situacions i sentiments.

Tot això ens ha servit per agafar idees pel projecte d'explorar un espai del qual possiblement és el mòdul de contingut més abstracte que hem vist en tota la carrera. Serem nosaltres capaços i capaces de pensar com Chust? Podrem veure les coses des de mil punts de vista? Quin espai trobaré jo per a explorar? Aquest és un procés que comença ara i acaba, si tot va bé, el Maig, un procés per expandir la ment més enllà del que ja sabem i donar una mirada artística a tot. Com a futur mestre sento que és correcte i necessari que nosaltres com a acompanyants dels infants ampliem aquesta visió i entrem en un procés que no acaba el Maig, sinó que s'allarga durant tota la vida.

Reflexió sobre el llibre "Pulgarcita" de Michel Serres

En el marc de l'assignatura optativa de TIC i educació del tercer curs de Grau Primària que estic estudiant, els meus companys i jo hem llegit el llibre Pulgarcita de l'escriptor i professor universitari francès Michel Serres. En la següent entrada m'agradaria compartir la meva reflexió després de llegir la obra i intentar extreure'n unes conclusions. 

Avui dia a través dels mitjans de comunicació la majoria hem escoltat parlar a tal o qual expert sobre el baix rendiment acadèmic de la joventut actual i som testimoni de la gran preocupació que s'ha extès a nivell global. A Pulgarcita, però, l'ilustre filòsof i professor Serres respón a aquesta preocupació tot dient que el sistema no s'ha preparat per la darrera evolució humana en la qual els individus de les noves generacions no tenen res a veure amb la societat tal i com la coneixem i cal adaptar-se a, tal com diu l'autor, una nova espècie humana. Un concepte molt repetit al llarg de tot el llibre és el fet que avui dia tota la informació que poguem necessitar és accessible ja que està penjada a la xarxa i que, per tant, el mestre ha d'abandonar la voluntat d'inculcar coneixements als alumnes. A causa d'aquesta desconeixença de la nova era que ja ha arribat, l'alumnat, fins i tot l'universitari, perd interès en les lliçons. Segons Serres un altre gran error que s'està cometent actualment és basar la nova tecnologia en el format del llibre i la pàgina de paper de tota la vida. Per a l'autor francès la nova forma d'entendre el  món implica evolucionar i abandonar els antics paradigmes que ha suposat durant 500 anys (des de l'imprempta al Renaixement) el llibre com a font del coneixement universal. Cito textualment l'autor quan diu: "Economía: acordarse del lugar del volumen en la estanteria resulta menos costoso para la memoria que retener su contenido" [en referència a la transmissió de la informació abans i després de l'imprempta] i segueix dient "Nueva economía, esta vez radical: nadie necesita siquiera recordar el lugar, se ocupa de ello un motor de búsqueda".

Una crítica que faria jo a aquest llibre es que tot i ser curt i de lectura ràpida, l'autor complica massa el missatge i hi ha moltes parts que són força difícils d'entendre què vol dir realment. Mareja bastant veure un text tan complicat i hi ha coses que es podrien explicar de forma molt més senzilla. El missatge global del llibre és força positiu però vull ser força crític en la dificultat de metàfores i recursos que fa servir en algunes parts. 

El bon comunicador

Jo i els meus companys Martí Salvador, David Verdugo hem fet servir l'aplicació Google Sites per a fer un site en el qual parlem d'algú que per nosaltres és un gran comunicador. Aquest és el periodista Jordi Évole. El site l'hem dividit en diferents apartats, però l'últim no l'hem pogut completar ja que es tractava de fer una entrevista a Jordi Évole i no hem tingut aquesta possibilitat.

A continuació l'enllaç del nostre site: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/jordi-evole/

Usos Educatius dels Blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Aquest llibre recull diferents aplicacions didàctiques dels blogs, una eina 2.0 que s'ha popularitzat en l'àmbit de l'educació en els darrers anys i que serveix com a mitjà de comunicació que permet l'enriquiment de les relacions entre els alumnes i d'aquests amb el docent. En el quadern es veuen exemples d'algunes experiències que han tingut alguns mestres reals, en les quals han donat ús al blog amb fins educatius a l'aula i els ha donat bons resultats. Aquest llibre serviria com a petita guia per a que nosaltres mateixos ens recolzem en aquesta pràctica aplicació que són els blogs, quan fem de mestres.

Muntatje de video

Aquest és el muntatje de video que jo i els meus companys del treball d'Identitat i territori varem fer.

Cultura Lliure i programari lliure

La cultura lliure és una corrent de pensament que contempla la informació i el coneixement com quelcom lliure i que hauria de poder circular sense impediment i que la gent en fes ús propi. Relacionat amb això, el programari lliure  són totes aquelles aplicacions, eines o programes que permeten la lliure i gratuita distribució i reorganització de la informació perquè tothom en pugui tenir accés. Programes que contemplen això podrien ser el ja esmentat Scoop.it.

En el món modern hi ha molt control del denominat copyright, és a dir el dret d'autoria. La idea de cultura lliure i programari lliure  defensa  el contrari, la llibertat d'informació i eliminar les prohibicions de difusió (copyleft).