Les PDI a l'aula

Les Pissarres Digitals Interactives s'han incorporat a moltissimes aules espanyoles a l'actualitat amb una sorprenent acollida i bon ús. Aquestes eines permeten, a més d'escriure com les seves predecessores, realitzar activitats interactives i fer servir l'internet i els usos corrents d'un ordinador. Aquestes es composen d'un ordinador, un projector i una pantalla que funcionen  combinadament, per tant no deixa de ser un ordinador amb una pantalla tàctil, però a més s'hi poden afegir aplicacions per a l'ús de la PDI, com el Notebook. Les PDI permeten buscar dubtes a internet al moment, això no es pot aconseguir amb una pissarra de guix.

Mapa conceptual

Aqui adjunto el mapa conceptual que hem fet el meu company David i jo per a concloure l'assignatura de GITIC.

El lobby de les armes als EUA (article d'opinió de COED)

Els Estats Units és un país jove, de poc més de dos-cents anys. En la seva curta història, però, ja té una forta tradició armamentística.

En l'actualitat, els EUA representa una de les potències més importants del món, si no la més important. Aquest estat que presumeix de ser el més democràtic i on més es respecta la llibertat d'expressió, està controlat en realitat pels lobbies de poder, que són grans sectors  o grups amb molta influència política per la importància econòmica que tenen. Aquests pressionen als polítics perquè responguin als seus interessos.

Un d'ells és el lobby de la indústria armamentística, que juntament ambla poderosíssima Associació del Rifle, que té moltíssims associats per tots els EUA. Per a u país que s'ha convertit en el primer venedor d'armes a l'exterior, les quals han servit per a mantenir o crear guerres, seguir amb la venda dins de les pròpies fronteres també és important, per això les empreses que es dediquen a aquest sector estan unides per fer força i protegir-se mutuament.

Les armes han causat moltes victimes als Estats Units en tirotejos. Hi ha casos coneguts, com el que va succeir fa uns anys a un institut de Columbine, on dos joves hi van anar armats i van començar a disparar indiscriminadament contra companys i professors, causant-ne la mort a tretze i ferint-ne a vint-i-quatre. Un altre cas remarcable seria el de fa un any a Connecticut, en el qual un jove de vint anys amb problemes mentals va agafar les armes tres armes de les moltes que col·leccionava la seva mare i es va dirigir a l'escola on ella treballava. Un cop allà va matar-la juntament amb quatre mestres més i una vintena de nens de pàrvuls. Després es va suicidar.

Hi ha hagut més casos tan esgarrifosos com aquests dos; tot plegat, fa pensar que potser caldria replantejar-se el controvertit tema de les armes.  Fa poc, el president nord-americà, Barack Obama, va intentar promoure alguna llei per frenar això, però va topar de nassos amb el lobby d'aquest sector que té molt poder en el Senat per part del Partit Republicà. Arribarà algun dia en que existeixi una força política suficient per derrotar aquest lobby? S'adonaràn el poble nord-americà del perill que comporten les armes per a la seva pròpia seguretat? De moment no es pot respondre a aquestes preguntes, però sembla poc probable que la resposta sigui afirmativa.

Per Nil Vázquez Bernat