Avui m'he llevat amb unes idees al cap i he tornat de l'escola on he començat pràctiques de magistèri sentint que tornava a casa després de viatjar a un altre planeta. La Mina és un dels barris més marginals de l'àrea metropolitana de Barcelona, però a diferència d'altres suburbis com Sant Roc (Badalona), Ciutat Meridiana (Barcelona) o Sant Ildefons (Cornellà), té la peculiaritat que en aquest la immensa majoria de la població és d'ètnia gitana, fet que ha propiciat la creació d'algun tipus de submón o subcultura on només valen les lleis gitanes i les seves formes de viure.
Com és d'esperar en un cas així, això es veu reflectit en les escoles del barri que pertany a Sant Adrià del Besòs. La cultura i manera de viure de la població gitana ha estat sempre molt diferent de la que entenem els "paios", però segons hem pogut saber tant jo com la meva companya de pràctiques, la població d'aquest barri desobeeix fins i tot alguns dels principis bàsics dels gitanos i es troben en una situació d'extrema marginalitat. La rutina d'una escola de la zona són nens amb pares venent droga, armes o la presó; alhora acostumen a ser pares joves que tenen molts fills i sovint els més grans han de fer de pares dels més petits. Aquest factor genera una acceleració extremada, tant en el bon sentit com en el dolent, de la maduresa de l'infant. La violència i la cruesa que envolta el dia a dia de molts infants d'aquesta escola és el pa de cada dia per a ells, però això els obliga a espavilar-se des de ben petits i tenir un caràcter que sovint és força descarat. La feina de l'escola aquí és, doncs, fomentar la formació dels estudiants amb allò que té sentit per ells. En paraules de la persona que ens ha informat, no sembla tenir cap sentit ensenyar-los la geografia física de les comarques pirinenques si no hi han d'anar i, en cas que en un futur haguessin de moure's pels mercats de Catalunya, seria més important ensenyar-los els senyals de trànsit. Amb això l'escola no busca crear futurs universitaris - cosa que seria completament absurda, ja que la majoria dels alumnes deixa d'estudiar un cop acabada la primària - sinó dotar els nous formadors de la població gitana de La Mina d'eines per a formar-se a ells mateixos i fer-se respectar entre la seva comunitat. Coneixements tan bàsics com llegir, escriure o fer operacions matemàtiques senzilles es converteixen en la base de treball de pràcticament tots els tutors d'aula.
Tornant d'aquest món paral·lel que, ni és millor ni pitjor, ens adonem que intentar casar dues cultures que no s'han diluït mai és una feina pendent i que, en lloc de vendre als petits alumnes de l'escola la nostra cultura, hauríem de procurar limitar-nos a polir les arestes que generen tensió i problemàtiques amb la població majoritària.
martes, 6 de octubre de 2015
lunes, 5 de octubre de 2015
Explorar l'espai
Avui dilluns cinc de Setembre els meus companys de classe i jo hem assistit a una conferència de l'artista i professor de belles arts Daniel Chust a l'auditori de la facultat. L'autor ens ha exposat part de la seva obra i del procés d'evolució creativa al llarg dels 25 anys que porta en el món de l'art. Per a molts, el principi de la conferència ens ha deixat sorpresos tant com molts altres aspectes del Mòdul III sobre ensenyament i aprenentatge de l'educació musical, plàstica i física. No estem gens acostumats a veure tot allò que ens envolta durant el dia a dia d'una forma diferent de la qual ens han ensenyat i és que, hem estat adoctrinats creient que les coses són d'una manera i som incapaços de veure-hi més enllà o d'explorar els objectes que ens semblen tan quotidians i obvis.
No m'atreviria a resumir el treball de Daniel Chust, però totes les seves obres giren entorn de la idea de representació del seu espai de treball tot buscant una complicitat en alguna altra funcionalitat o sentiment del dia a dia. Les reduccions dels seus tallers han estat sempre d'una escala exacta després de prendre mesures sobre l'espai real i cada cop ha triat un material diferent que donés sentit a l'obra. Alhora ha escollit treballar amb títols que ha trobat que continguessin la paraula aire independentment de l'idioma en què fos. Totes les seves obres tenen un perquè i un rerefons que a priori només ell entén, però que gaudeix explicant. Alguns exemples són la reproducció d'un dels seus primers tallers en forma de niu de coloms perquè aquests hi accedissin, o la representació d'un altre taller temporal com si fos una gàbia per als ocells, simbolitzant així l'opressió personal que suposa crear quelcom i invertir temps en algun afer. Totes les seves reproduccions tenen el punt de partida comú però acaben amb un significat diferent, és per això que sempre ha pogut treure-li suc al concepte en diferents vessants i, tal com ell mateix reconeix, s'ha autocensurat respecte d'altres idees que li venien al cap. En algunes ocasions la seva obra li ha dut alguns inconvenients o entrebancs que ell ha considerat part d'aquesta i del seu procés de creació. La seva metodologia de treball la resumeix ell en:
1- Tinc una idea: reprodueixo el meu espai.
2- No tinc cap idea: reprodueixo el meu espai.
3- Tinc una altra idea: reprodueixo el meu espai.
Cosa que simbolitza que tot li porta a representar aquest espai tan propi i personal pensant en alguna altra idea o concepte que li crida l'atenció.
Pel que fa al contacte de l'artista ha col·laborat en el projecte Creadors EN RESIDÈNCIA en els instituts de Barcelona potenciat per A bao a qu. Com es descriu a la web d'aquest grup: "Creadores EN RESIDENCIA en los institutos de Barcelona introduce el arte contemporáneo en los centros públicos de educación secundária a través del contacto directo y continuado de un creador con los estudiantes" (http://abaoaqu.org/es/projecte/en-residencia). Tot plegat va dur a Chust a un institut de secundària de Barcelona on va desenvolupar un taller amb alumnes de 3r. Amb ells va dur a terme un projecte d'arquitectura humana en una plaça pública, en el qual van col·laborar voluntaris, tot representant situacions i sentiments.
Tot això ens ha servit per agafar idees pel projecte d'explorar un espai del qual possiblement és el mòdul de contingut més abstracte que hem vist en tota la carrera. Serem nosaltres capaços i capaces de pensar com Chust? Podrem veure les coses des de mil punts de vista? Quin espai trobaré jo per a explorar? Aquest és un procés que comença ara i acaba, si tot va bé, el Maig, un procés per expandir la ment més enllà del que ja sabem i donar una mirada artística a tot. Com a futur mestre sento que és correcte i necessari que nosaltres com a acompanyants dels infants ampliem aquesta visió i entrem en un procés que no acaba el Maig, sinó que s'allarga durant tota la vida.
No m'atreviria a resumir el treball de Daniel Chust, però totes les seves obres giren entorn de la idea de representació del seu espai de treball tot buscant una complicitat en alguna altra funcionalitat o sentiment del dia a dia. Les reduccions dels seus tallers han estat sempre d'una escala exacta després de prendre mesures sobre l'espai real i cada cop ha triat un material diferent que donés sentit a l'obra. Alhora ha escollit treballar amb títols que ha trobat que continguessin la paraula aire independentment de l'idioma en què fos. Totes les seves obres tenen un perquè i un rerefons que a priori només ell entén, però que gaudeix explicant. Alguns exemples són la reproducció d'un dels seus primers tallers en forma de niu de coloms perquè aquests hi accedissin, o la representació d'un altre taller temporal com si fos una gàbia per als ocells, simbolitzant així l'opressió personal que suposa crear quelcom i invertir temps en algun afer. Totes les seves reproduccions tenen el punt de partida comú però acaben amb un significat diferent, és per això que sempre ha pogut treure-li suc al concepte en diferents vessants i, tal com ell mateix reconeix, s'ha autocensurat respecte d'altres idees que li venien al cap. En algunes ocasions la seva obra li ha dut alguns inconvenients o entrebancs que ell ha considerat part d'aquesta i del seu procés de creació. La seva metodologia de treball la resumeix ell en:
1- Tinc una idea: reprodueixo el meu espai.
2- No tinc cap idea: reprodueixo el meu espai.
3- Tinc una altra idea: reprodueixo el meu espai.
Cosa que simbolitza que tot li porta a representar aquest espai tan propi i personal pensant en alguna altra idea o concepte que li crida l'atenció.
Pel que fa al contacte de l'artista ha col·laborat en el projecte Creadors EN RESIDÈNCIA en els instituts de Barcelona potenciat per A bao a qu. Com es descriu a la web d'aquest grup: "Creadores EN RESIDENCIA en los institutos de Barcelona introduce el arte contemporáneo en los centros públicos de educación secundária a través del contacto directo y continuado de un creador con los estudiantes" (http://abaoaqu.org/es/projecte/en-residencia). Tot plegat va dur a Chust a un institut de secundària de Barcelona on va desenvolupar un taller amb alumnes de 3r. Amb ells va dur a terme un projecte d'arquitectura humana en una plaça pública, en el qual van col·laborar voluntaris, tot representant situacions i sentiments.
Tot això ens ha servit per agafar idees pel projecte d'explorar un espai del qual possiblement és el mòdul de contingut més abstracte que hem vist en tota la carrera. Serem nosaltres capaços i capaces de pensar com Chust? Podrem veure les coses des de mil punts de vista? Quin espai trobaré jo per a explorar? Aquest és un procés que comença ara i acaba, si tot va bé, el Maig, un procés per expandir la ment més enllà del que ja sabem i donar una mirada artística a tot. Com a futur mestre sento que és correcte i necessari que nosaltres com a acompanyants dels infants ampliem aquesta visió i entrem en un procés que no acaba el Maig, sinó que s'allarga durant tota la vida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)